lunes, 28 de septiembre de 2026

Bufem les espelmes junts: la meva crònica d'una nit inoblidable a la Travessa SJD-Montserrat

 🇨🇦 CATALÀ

🕯️ Bufem les espelmes junts: la meva crònica d'una nit inoblidable a la Travessa SJD-Montserrat

📅 25/26 de setembre vaig viure la Travessa Sant Joan Despí–Montserrat, aquell repte nocturn que et porta des del Parc del Mil·lenari fins al cim, coronant a l'ermita de Sant Miquel per veure sortir el sol. Un cop més, Gas i Cames m'ha demostrat que és molt més que un grup de caminants: 💗 som una família.


🙏 Vull dedicar aquest post a agrair, de tot cor, l'esforç i la dedicació de l'organització i de tots els col·laboradors que han fet possible aquesta nit màgica per a mi i per a tots els que hi vam ser. Des de les ⏰ 18:50h de la convocatòria fins a l'arribada al Monestir passades les 08:30h del matí, vaig notar que cada detall havia estat pensat perquè cap peu quedés enrere.

🥤 Set punts d'avituallament, un exèrcit d'ànims

Sant Vicenç, Martorell, Abrera, Esparreguera, Collbató... a cada parada no vaig trobar només hidratació, menjar o unes llaminadures 🍬 per agafar forces. Vaig trobar cares conegudes esperant-me amb un somriure 😊 a les tantes de la matinada, paraules d'ànim just quan les cames començaven a fallar-me, i tota la logística invisible que un no veu però que necessita: bateries per carregar 🔋, burgers calentets 🍔 a Martorell per aguantar la nit, i aquella "pujadeta de la muerte" cap a Esparreguera que només vaig superar sabent que a Collbató m'esperava l'última empenta abans de fer cim.

Al final, el tram 6 a 7 no el vaig poder fer. ⛰️

😔 Sé que res d'això passa sol. Darrere de cada avituallament hi ha hores de planificació, coordenades marcades al mil·límetre, horaris calculats i, sobretot, gent que renuncia a dormir aquella nit perquè jo i la resta poguéssim arribar.

🏔️ El cim i l'abraçada final

Arribar a la Plaça del Monestir amb el sol ja despuntant 🌅, rebre la coca de "finish" 🎂, els batuts 🥤 i aquell regal sorpresa 🎁 que em va arrencar un somriure d'esgotament i alegria a parts iguals, va ser un moment que no oblidaré. El cansament es va transformar en orgull. 💪

Per falta de temps no vam poder entrar a veure la Moreneta 🖤, així que em quedo amb les ganes per a la propera vegada. Serà una raó més per tornar-hi.

💛 Gràcies

Gràcies a l'organització per no deixar-se cap detall, gràcies als col·laboradors que sostenen aquest repte any rere any, i gràcies a tots els companys amb qui vaig caminar sota les estrelles ✨. Com diu el nostre lema d'aquesta edició: bufem les espelmes junts.

Fins la propera travessa! 🏔️🕯️





🇪🇸 CASTELLANO

🕯️ Sopla las velas con nosotros: mi crónica de una noche inolvidable en la Travesía SJD-Montserrat

📅 El 25/26 de septiembre viví la Travesía Sant Joan Despí–Montserrat, ese reto nocturno que te lleva desde el Parc del Mil·lenari hasta la cima, coronando en la ermita de Sant Miquel para ver salir el sol. Una vez más, Gas i Cames me ha demostrado que es mucho más que un grupo de caminantes: 💗 somos una familia.

🙏 Quiero dedicar este post a agradecer, de todo corazón, el esfuerzo y la dedicación de la organización y de todos los colaboradores que hicieron posible esta noche mágica para mí y para todos los que estuvimos allí. Desde las ⏰ 18:50h de la convocatoria hasta la llegada al Monasterio pasadas las 08:30h de la mañana, noté que cada detalle había sido pensado para que ningún pie se quedara atrás.

🥤 Siete puntos de avituallamiento, un ejército de ánimos

Sant Vicenç, Martorell, Abrera, Esparreguera, Collbató... en cada parada no encontré solo hidratación, comida o unas golosinas 🍬 para coger fuerzas. Encontré caras conocidas esperándome con una sonrisa 😊 a las tantas de la madrugada, palabras de ánimo justo cuando las piernas empezaban a fallarme, y toda la logística invisible que uno no ve pero que necesita: baterías para cargar 🔋, hamburguesas calentitas 🍔 en Martorell para aguantar la noche, y aquella "subidita de la muerte" hacia Esparreguera que solo superé sabiendo que en Collbató me esperaba el último empujón antes de hacer cima.

Al final, el tramo 6 a 7 no pude hacerlo. ⛰️

😔 Sé que nada de esto pasa solo. Detrás de cada avituallamiento hay horas de planificación, coordenadas marcadas al milímetro, horarios calculados y, sobre todo, gente que renuncia a dormir esa noche para que yo y el resto pudiéramos llegar.

🏔️ La cima y el abrazo final

Llegar a la Plaça del Monestir con el sol ya despuntando 🌅, recibir la coca de "finish" 🎂, los batidos 🥤 y aquel regalo sorpresa 🎁 que me arrancó una sonrisa de agotamiento y alegría a partes iguales, fue un momento que no olvidaré. El cansancio se transformó en orgullo. 💪

Por falta de tiempo no pudimos entrar a ver a la Moreneta 🖤, así que me quedo con las ganas para la próxima vez. Será una razón más para volver.

💛 Gracias

Gracias a la organización por no dejarse ningún detalle, gracias a los colaboradores que sostienen este reto año tras año, y gracias a todos los compañeros con quienes caminé bajo las estrellas ✨. Como dice nuestro lema de esta edición: soplemos las velas juntos.

¡Hasta la próxima travesía! 🏔️🕯️